Aquests quatre propers anys s’han de convertir en els quatre anys que donaran equipaments de qualitat a la nostra població.
En el transcurs d’aquest any s’acabarà la coberta de la pista esportiva de can Massuet del Far. També s’acabarà la construcció de la segona fase del pavelló de Canyamars. En temes sanitaris, es construirà un nou consultori metge a can Massuet del Far. Caldrà treballar perquè al de Canyamars se li faci una reforma, amb l’esperit de fer-lo més agradable.
En equipaments docents, es farà realitat la segona escola, que per cert ja té nom, Encarnació Fonoll, i es tirarà endavant la construcció definitiva del nou institut. També en aquests quatre propers anys entrarà en funcionament l’escola bressol municipal, ja que el projecte es troba a licitació. Un dels projectes estrella serà la construcció de la biblioteca municipal.
Cal ressaltar que des de l’Ajuntament s’han fet passos per poder intervenir en el Centre Parroquial de Dosrius, del carrer Mossèn Cinto Verdaguer. També cal avançar amb el tema del Centre de Dia per a les persones amb dependència. Un dels temes que estic convençut que es tancarà , després de molts anys, és el de la Torre de les Aigües, on l’Ajuntament hi tindrà un local de prop de 160 m2 i el pati dels plàtans que ha de ser una referència a l’hora de fer-hi actes, principalment a l’estiu. Ara ja hem aconseguit que ho netegessin i ja es pot observar la bellesa de l’espai.
També s’ha de començar a plantejar l’ampliació del nostre Ajuntament, ja que en aquests moments es comparteixen molts despatxos i no en queda cap de lliure.
Tots aquests projectes estan en un punt que constantment cal anar revisant, trucant i contactant periòdicament amb la persona de referència, amb la finalitat que cap d’aquests temes quedi adormit
sábado 26 de mayo de 2007
UN ALTRE COP VULL PARLAR DELS MEMBRES DE LA MEVA CANDIDATURA
Ja vaig fer un petit escrit de com funcionava la campanya electoral amb el grup d’homes i dones que van a la llista del PSC i us ben asseguro que em ratifico en tot el que vaig dir, però ara m’agradaria parlar més de cadascun d’ells.
De manera global entenc que qualsevol d’ells, fins al número onze, són primeres espases i estan abastament capacitats per encapçalar qualsevol llista.
Per exemple, en Joan Ribes, el número dos, és un home just, amb capacitat, experiència, consens, tranquil·litat. Qui pot discutir que en Joan no pot ser un dia el màxim dirigent da l’ ajuntament?
La Toñy, que va de número tres, ha fet tanta feina en aquests quatre anys, que delata que arriba a tenir una capacitat extraordinària, per veure les problemàtiques i buscar solucions. Treballadora incansable, troba hores per a tot. També és una dona que no li vindria gran ser cap de llista de qualsevol candidatura. Això sí, amb un grup d’homes i dones que defensin la justícia social i el benestar de les persones.
En Josep M. Sagristà, el número quatre, ja va ser cap de llista en dos comicis electorals, encapçalant una llista d’una altra opció política. S’ha de ser molt estrany per no arribar a acords amb ell i deixar-lo perdre. És una persona molt capacitada, amb una visió d’esquerres i catalanista, però gens extremista, aquests són els que fan més bé la feina. És un home que poques vegades s’altera i el que diu sempre és possible, en benefici de la justícia i les persones.
La Cuca, que va de número cinc, directora de l’escola. A quin lloc ha posat l’escola la Cuca! El mateix podria fer en una administració local o en qualsevol altre lloc que estigués treballant. La seva capacitat i el seu positivisme fan es tregui la feina de sobre amb molta facilitat. Quin gran fitxatge el de la Cuca!
De número sis tenim en Marc, un home molt jove, però amb les idees molt clares. Dubta molt poques vegades i té una visió de la situació molt encertada i una virtut que és d’admirar, ja que qui vulgui barallar-se amb ell que se’n busqui un altre. En Marc és d’aquelles persones que ha de dir molt a l’Ajuntament de Dosrius, si el seu temps li ho permet. Per què no pot ser el futur alcalde del municipi de Dosrius?
La Iona fa les coses molt fàcils, amb molta “conya” i pocs embolics. Sempre té temps per fer la feina i la veritat és que la fa. En un grup responsable hi encaixa molt, perquè la responsabilitat, la capacitat i l’humor que porta ella, fa que les reunions siguin molt agradables. La considero també una dona líder.
La Carola, que va de número vuit, és difícil de trobar a la seva edat una persona tan ben preparada. Al costat nostra s’ha fet adulta. De fet, sempre ho ha sigut, però ara puc opinar amb fonament i profunditat. La seva opinió ja té una vàlua important. Alguna vegada ja diem: “La Carola ha dit això”. Penso que hi ha moltes possibilitats que sigui una persona de futur en el nostre municipi.
En el número nou tenim en Víctor Martínez, el cap de les joventuts socialistes al Maresme. Un home molt d’esquerres i que defensa els valors més històrics del socialisme. Molt important en aquesta societat tan diversificada que algú, en un moment determinat, sigui d’una manera o d’una altra, recordi qui són i quins són els nostres idearis.
El número deu és en Pere Joan Castaños. Un home que amb poca soroll fa la feina, sempre predisposat, sense estridències ni nerviosismes. Fidel com ell mateix. Escolta molt, però les seves aportacions tenen contingut en el grup.
De número onze, l’Arlette, quina sort que ha tingut aquest municipi que l’Arlette vingués a viure a Canyamars! És una dona molt implicada en temes col·lectius, principalment en els de justícia social, pensant en les parts més febles de la societat. Predisposada al cent per cent a ajudar a qui sigui. La seva opinió és justa, pels seus principis. A vegades té contundència. L’avala tota la feina que ha fet dins l’associacionisme i la participació en tots els òrgans i consells municipals.
A la part de reserves, tenim tres persones molt importants en el grup, que podem dir que van darrere nostre i que podem comptar sempre amb elles: la Carme, la Maria i el Sr. Poyatos.
En definitiva, la candidatura dels PSC està formada per un grup d’homes i dones que són primeres espases. Si el poble ens dóna la confiança serà històric el que arribarà a fer aquest grup, conjuntament amb les persones que creuen en nosaltres, que treballen al nostre costat i que saben com funciona l’administració.
De manera global entenc que qualsevol d’ells, fins al número onze, són primeres espases i estan abastament capacitats per encapçalar qualsevol llista.
Per exemple, en Joan Ribes, el número dos, és un home just, amb capacitat, experiència, consens, tranquil·litat. Qui pot discutir que en Joan no pot ser un dia el màxim dirigent da l’ ajuntament?
La Toñy, que va de número tres, ha fet tanta feina en aquests quatre anys, que delata que arriba a tenir una capacitat extraordinària, per veure les problemàtiques i buscar solucions. Treballadora incansable, troba hores per a tot. També és una dona que no li vindria gran ser cap de llista de qualsevol candidatura. Això sí, amb un grup d’homes i dones que defensin la justícia social i el benestar de les persones.
En Josep M. Sagristà, el número quatre, ja va ser cap de llista en dos comicis electorals, encapçalant una llista d’una altra opció política. S’ha de ser molt estrany per no arribar a acords amb ell i deixar-lo perdre. És una persona molt capacitada, amb una visió d’esquerres i catalanista, però gens extremista, aquests són els que fan més bé la feina. És un home que poques vegades s’altera i el que diu sempre és possible, en benefici de la justícia i les persones.
La Cuca, que va de número cinc, directora de l’escola. A quin lloc ha posat l’escola la Cuca! El mateix podria fer en una administració local o en qualsevol altre lloc que estigués treballant. La seva capacitat i el seu positivisme fan es tregui la feina de sobre amb molta facilitat. Quin gran fitxatge el de la Cuca!
De número sis tenim en Marc, un home molt jove, però amb les idees molt clares. Dubta molt poques vegades i té una visió de la situació molt encertada i una virtut que és d’admirar, ja que qui vulgui barallar-se amb ell que se’n busqui un altre. En Marc és d’aquelles persones que ha de dir molt a l’Ajuntament de Dosrius, si el seu temps li ho permet. Per què no pot ser el futur alcalde del municipi de Dosrius?
La Iona fa les coses molt fàcils, amb molta “conya” i pocs embolics. Sempre té temps per fer la feina i la veritat és que la fa. En un grup responsable hi encaixa molt, perquè la responsabilitat, la capacitat i l’humor que porta ella, fa que les reunions siguin molt agradables. La considero també una dona líder.
La Carola, que va de número vuit, és difícil de trobar a la seva edat una persona tan ben preparada. Al costat nostra s’ha fet adulta. De fet, sempre ho ha sigut, però ara puc opinar amb fonament i profunditat. La seva opinió ja té una vàlua important. Alguna vegada ja diem: “La Carola ha dit això”. Penso que hi ha moltes possibilitats que sigui una persona de futur en el nostre municipi.
En el número nou tenim en Víctor Martínez, el cap de les joventuts socialistes al Maresme. Un home molt d’esquerres i que defensa els valors més històrics del socialisme. Molt important en aquesta societat tan diversificada que algú, en un moment determinat, sigui d’una manera o d’una altra, recordi qui són i quins són els nostres idearis.
El número deu és en Pere Joan Castaños. Un home que amb poca soroll fa la feina, sempre predisposat, sense estridències ni nerviosismes. Fidel com ell mateix. Escolta molt, però les seves aportacions tenen contingut en el grup.
De número onze, l’Arlette, quina sort que ha tingut aquest municipi que l’Arlette vingués a viure a Canyamars! És una dona molt implicada en temes col·lectius, principalment en els de justícia social, pensant en les parts més febles de la societat. Predisposada al cent per cent a ajudar a qui sigui. La seva opinió és justa, pels seus principis. A vegades té contundència. L’avala tota la feina que ha fet dins l’associacionisme i la participació en tots els òrgans i consells municipals.
A la part de reserves, tenim tres persones molt importants en el grup, que podem dir que van darrere nostre i que podem comptar sempre amb elles: la Carme, la Maria i el Sr. Poyatos.
En definitiva, la candidatura dels PSC està formada per un grup d’homes i dones que són primeres espases. Si el poble ens dóna la confiança serà històric el que arribarà a fer aquest grup, conjuntament amb les persones que creuen en nosaltres, que treballen al nostre costat i que saben com funciona l’administració.
jueves 24 de mayo de 2007
BENESTAR SOCIAL, UN REPTE CREIXENT
En aquests quatre últims anys, la política que s’ha fet des de l’Ajuntament de Dosrius, pel que fa al tema de benestar social, ha sigut espectacular, fins i tot, la Diputació de Barcelona ens ha posat com a referent per la gran quantitat i qualitat de serveis que s’arriben a donar des d’aquest Ajuntament,
Tenim un equip humà espectacular, liderat per la Toñy, amb cinc professionals al seu entorn, així com col·laboradors externs. Però, per molt que s’hagi fet, el repte és creixent i cada vegada ho serà més.
Per aquest motiu, el PSC ha crear una candidatura amb persones molt sensibles en aquest tema, fins i tot, el nostre missatge electoral va en aquesta línia: “Treballant per a les persones”. En el nostre programa, l’àrea de Benestar Social té una part molt important, amb propostes molt innovadores, amb l’esperit de poder detectar quines són les necessitats de les persones.
Això únicament i exclusivament es fa mitjançant la política de proximitat, a fi d’aplicar els mitjans necessaris per poder ajudar, sigui quina sigui la carència dels nostres vilatans.
No tingueu cap dubte que una de les revelacions d’aquest mandat, parlant en l’argot futbolístic, ha sigut la Toñy. Ella lidera aquest repte, que serà el futur de les administracions locals: Servir les persones.
Tenim un equip humà espectacular, liderat per la Toñy, amb cinc professionals al seu entorn, així com col·laboradors externs. Però, per molt que s’hagi fet, el repte és creixent i cada vegada ho serà més.
Per aquest motiu, el PSC ha crear una candidatura amb persones molt sensibles en aquest tema, fins i tot, el nostre missatge electoral va en aquesta línia: “Treballant per a les persones”. En el nostre programa, l’àrea de Benestar Social té una part molt important, amb propostes molt innovadores, amb l’esperit de poder detectar quines són les necessitats de les persones.
Això únicament i exclusivament es fa mitjançant la política de proximitat, a fi d’aplicar els mitjans necessaris per poder ajudar, sigui quina sigui la carència dels nostres vilatans.
No tingueu cap dubte que una de les revelacions d’aquest mandat, parlant en l’argot futbolístic, ha sigut la Toñy. Ella lidera aquest repte, que serà el futur de les administracions locals: Servir les persones.
EL FUTUR DE LES INFRAESTRUCTURES AL NOSTRE MUNICIPI
El tema més important en qüestió d’infraestructures podem dir que el tenim a can Canyamars, una unitat d’actuació que des del 2002, l’administració local hi està destinant molts esforços, fins i tot, m’atreveixo a dir que és el lloc del municipi on s’hi adrecen més recursos, tant humans com econòmics. Això cal dir-ho, perquè aquests esforços els paguem entre tots i a vegades qui se’n beneficia directament no n’és conscient. Només una pregunta: Amb tota la feina que s’ha fet, alguna persona de can Canyamars ha pagat un sol euro? Aquest proper mandat ha de ser el de can Canyamars, que s’ha de tirar endavant amb el màxim consens possible.
Una altra infraestructura necessària per al nostre municipi és l’acabament de l’obra de la carretera. Jo crec que fins que no hagin passat dos o tres anys no lluirà del tot, ja que la vegetació que s’hi plantarà no tindrà el seu esplendor fins l’arrelament definitiu, però ja veureu com valdrà la pena.
La Variant de Dosrius, la carretera que anirà des de can Tarau fins al Pla dels Gitanos, ha de ser el nou repte d’ aquest mandat que començarà a partir de les eleccions del 2007. El Conseller Joaquim Nadal ja ha encarregat el projecte executiu, després de les exigències plantejades per l’ACA al projecte que s’havia redactat. Aquesta Variant ha de fer la feina d’absorbir tot el trànsit procedent de Canyamars i can Massuet, que no hagi de fer parada al nucli de Dosrius, tant d’anada com de tornada.
La rotonda del Vitxi és una infraestructura que en dos o tres mesos ja s’utilitzarà. Pel que fa a la rotonda de can Massuet, esperem que durant aquesta tardor s’iniciïn els tràmits per licitar l’obra. En qüestió de pocs mesos o algun any, podrem arribar a tenir set rotondes al nostre municipi, quan a dia d’avui encara no en tenim cap. Tres a la nova carretera, dues a la variant, la del Vitxi i la de can Massuet del Far.
Cal ser persistents i no deixar adormir cap d’aquests projectes.
Una altra infraestructura necessària per al nostre municipi és l’acabament de l’obra de la carretera. Jo crec que fins que no hagin passat dos o tres anys no lluirà del tot, ja que la vegetació que s’hi plantarà no tindrà el seu esplendor fins l’arrelament definitiu, però ja veureu com valdrà la pena.
La Variant de Dosrius, la carretera que anirà des de can Tarau fins al Pla dels Gitanos, ha de ser el nou repte d’ aquest mandat que començarà a partir de les eleccions del 2007. El Conseller Joaquim Nadal ja ha encarregat el projecte executiu, després de les exigències plantejades per l’ACA al projecte que s’havia redactat. Aquesta Variant ha de fer la feina d’absorbir tot el trànsit procedent de Canyamars i can Massuet, que no hagi de fer parada al nucli de Dosrius, tant d’anada com de tornada.
La rotonda del Vitxi és una infraestructura que en dos o tres mesos ja s’utilitzarà. Pel que fa a la rotonda de can Massuet, esperem que durant aquesta tardor s’iniciïn els tràmits per licitar l’obra. En qüestió de pocs mesos o algun any, podrem arribar a tenir set rotondes al nostre municipi, quan a dia d’avui encara no en tenim cap. Tres a la nova carretera, dues a la variant, la del Vitxi i la de can Massuet del Far.
Cal ser persistents i no deixar adormir cap d’aquests projectes.
lunes 21 de mayo de 2007
DEBAT ELECTORAL
El passat divendres es va celebrar, per primera vegada a la història del nostre municipi, un debat electoral amb els vuits caps de llista a les properes eleccions municipals. L’últim que es va fer d’aquestes característiques va ser a TV de Mataró, l’any 1995 i, casualment, l’únic candidat que va definir el seu pacte va ser el Sr. Antonio Puente del PP, assegurant que mai pactaria amb el Sr. Lluís Homs. Al cap de nou mesos, menjaven al mateix plat. Ho dic perquè una de les forces polítiques va dir que no pactaria ni amb el PSC ni amb CIU.
En primer lloc, cal felicitar l’Associació de Veïns de can Massuet del Far per l’esforç que varen fer organitzant aquest acte. Potser va servir de ben poca cosa, perquè l’objectiu era explicar el programa de cada grup, però amb el poc temps que teníem, va ser impossible plantejar les propostes de cada candidatura.
Malauradament, quan en una campanya electoral es posen en temes personals s’oblida l’esperit d’aquesta campanya electoral, que ha de ser una festa d’il·lusions pel futur que ens espera de propostes de millora. Qui tria la línia de l’atac personal és que no dóna importància a l’interès col·lectiu.
Un altre fet que segons el meu punt de vista va ser ressenyable, va ser la manca de coneixement de quina és la realitat, quines són les possibilitats i quines són les competències de l’administració local, per part d’alguns caps de llista que estaven al debat, però tot això és normal per qui comença en aquest món de la política.
Jo els encoratjo perquè participin als plens, que vagin a l’Ajuntament a preguntar, no hi haurà ningú que els tanqui la porta. Que llegeixin quines són les competències que té cada administració, com funcionen els pressupostos i tota aquesta informació que la comparteixin amb les persones de la candidatura, així s’anirà formant tot un grup de persones, i quan arribin unes eleccions tindran un bagatge i unes propostes reals per al municipi.
En primer lloc, cal felicitar l’Associació de Veïns de can Massuet del Far per l’esforç que varen fer organitzant aquest acte. Potser va servir de ben poca cosa, perquè l’objectiu era explicar el programa de cada grup, però amb el poc temps que teníem, va ser impossible plantejar les propostes de cada candidatura.
Malauradament, quan en una campanya electoral es posen en temes personals s’oblida l’esperit d’aquesta campanya electoral, que ha de ser una festa d’il·lusions pel futur que ens espera de propostes de millora. Qui tria la línia de l’atac personal és que no dóna importància a l’interès col·lectiu.
Un altre fet que segons el meu punt de vista va ser ressenyable, va ser la manca de coneixement de quina és la realitat, quines són les possibilitats i quines són les competències de l’administració local, per part d’alguns caps de llista que estaven al debat, però tot això és normal per qui comença en aquest món de la política.
Jo els encoratjo perquè participin als plens, que vagin a l’Ajuntament a preguntar, no hi haurà ningú que els tanqui la porta. Que llegeixin quines són les competències que té cada administració, com funcionen els pressupostos i tota aquesta informació que la comparteixin amb les persones de la candidatura, així s’anirà formant tot un grup de persones, i quan arribin unes eleccions tindran un bagatge i unes propostes reals per al municipi.
jueves 17 de mayo de 2007
ELS COMPANYS I LES COMPANYES DE LA CANDIDATURA
Sempre que treballes colze a colze amb un grup de persones per a unes eleccions, veus totes les parts positives de la gent que t’acompanya, ja que és un moment de treball i que tothom fa el que pot per ajudar a fer la feina.
Enguany, la candidatura del PSC està formada per un grup d’homes i dones amb una agilitat de feina espectacular. No hi ha hagut cap reunió que durés més d’una hora i mireu que les coses es consensuen i la feina que es fa és la que pertoca.
Per això que acabo d’escriure, heu de pensar que dóna gust treballar amb aquest grup de persones.
Si el poble ens dóna la seva confiança, en quatre anys, “planxarem” el municipi!
Enguany, la candidatura del PSC està formada per un grup d’homes i dones amb una agilitat de feina espectacular. No hi ha hagut cap reunió que durés més d’una hora i mireu que les coses es consensuen i la feina que es fa és la que pertoca.
Per això que acabo d’escriure, heu de pensar que dóna gust treballar amb aquest grup de persones.
Si el poble ens dóna la seva confiança, en quatre anys, “planxarem” el municipi!
miércoles 16 de mayo de 2007
LES ELECCIONS FRANCESES
Fa uns dies van tenir lloc les eleccions presidencials a França. A mi personalment m’hagués agradat més que hagués guanyat la Ségolène Royal, però els francesos van triar en Nicolàs Sarkosi.
Una de les sorpreses agradables que vàrem tenir en aquestes eleccions, va ser l’elevada participació, un 84,7%, això és una gran notícia, atès que la participació en democràcia és bàsica, ara que la podem exercir, ja que moltes persones han mort per defensar aquest sistema. La indiferència de molts ciutadans davant d’uns comicis electorals, quan decideixes qui vols que gestioni els teus recursos, no és bona per a aquest sistema, que és el millor que hi ha.
Ara s’acosten les eleccions municipals i m’agradaria que hi hagués una gran participació.
El que sí sé segur és que totes les persones que tenen interessos privats per defensar, aniran a votar amb l’esperit d’intentar sortir-ne beneficiats, però les persones normals, que són la gran majoria, malauradament, alguns es quedaran a casa pensant que el seu vot no té importància dins de tot aquest sistema.
Doncs tot al contrari. M’agradaria fer una crida perquè la gent hi participés, ja que ens hi juguem molt i no hem de permetre que persones que defensen interessos privats entrin a decidir en una administració pública.
Una de les sorpreses agradables que vàrem tenir en aquestes eleccions, va ser l’elevada participació, un 84,7%, això és una gran notícia, atès que la participació en democràcia és bàsica, ara que la podem exercir, ja que moltes persones han mort per defensar aquest sistema. La indiferència de molts ciutadans davant d’uns comicis electorals, quan decideixes qui vols que gestioni els teus recursos, no és bona per a aquest sistema, que és el millor que hi ha.
Ara s’acosten les eleccions municipals i m’agradaria que hi hagués una gran participació.
El que sí sé segur és que totes les persones que tenen interessos privats per defensar, aniran a votar amb l’esperit d’intentar sortir-ne beneficiats, però les persones normals, que són la gran majoria, malauradament, alguns es quedaran a casa pensant que el seu vot no té importància dins de tot aquest sistema.
Doncs tot al contrari. M’agradaria fer una crida perquè la gent hi participés, ja que ens hi juguem molt i no hem de permetre que persones que defensen interessos privats entrin a decidir en una administració pública.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
