RESPOSTES al DIARI del sr. Josep Jo

ELS FUTURS EQUIPAMENTS DEL NOSTRE MUNICIPI

2007-05-26T02:51:00.001-04:00

Aquests quatre propers anys s’han de convertir en els quatre anys que donaran equipaments de qualitat a la nostra població.

En el transcurs d’aquest any s’acabarà la coberta de la pista esportiva de can Massuet del Far. També s’acabarà la construcció de la segona fase del pavelló de Canyamars. En temes sanitaris, es construirà un nou consultori metge a can Massuet del Far. Caldrà treballar perquè al de Canyamars se li faci una reforma, amb l’esperit de fer-lo més agradable.

En equipaments docents, es farà realitat la segona escola, que per cert ja té nom, Encarnació Fonoll, i es tirarà endavant la construcció definitiva del nou institut. També en aquests quatre propers anys entrarà en funcionament l’escola bressol municipal, ja que el projecte es troba a licitació. Un dels projectes estrella serà la construcció de la biblioteca municipal.

Cal ressaltar que des de l’Ajuntament s’han fet passos per poder intervenir en el Centre Parroquial de Dosrius, del carrer Mossèn Cinto Verdaguer. També cal avançar amb el tema del Centre de Dia per a les persones amb dependència. Un dels temes que estic convençut que es tancarà , després de molts anys, és el de la Torre de les Aigües, on l’Ajuntament hi tindrà un local de prop de 160 m2 i el pati dels plàtans que ha de ser una referència a l’hora de fer-hi actes, principalment a l’estiu. Ara ja hem aconseguit que ho netegessin i ja es pot observar la bellesa de l’espai.

També s’ha de començar a plantejar l’ampliació del nostre Ajuntament, ja que en aquests moments es comparteixen molts despatxos i no en queda cap de lliure.

Tots aquests projectes estan en un punt que constantment cal anar revisant, trucant i contactant periòdicament amb la persona de referència, amb la finalitat que cap d’aquests temes quedi adormit

UN ALTRE COP VULL PARLAR DELS MEMBRES DE LA MEVA CANDIDATURA

2007-05-26T02:50:00.000-04:00

Ja vaig fer un petit escrit de com funcionava la campanya electoral amb el grup d’homes i dones que van a la llista del PSC i us ben asseguro que em ratifico en tot el que vaig dir, però ara m’agradaria parlar més de cadascun d’ells.

De manera global entenc que qualsevol d’ells, fins al número onze, són primeres espases i estan abastament capacitats per encapçalar qualsevol llista.

Per exemple, en Joan Ribes, el número dos, és un home just, amb capacitat, experiència, consens, tranquil·litat. Qui pot discutir que en Joan no pot ser un dia el màxim dirigent da l’ ajuntament?

La Toñy, que va de número tres, ha fet tanta feina en aquests quatre anys, que delata que arriba a tenir una capacitat extraordinària, per veure les problemàtiques i buscar solucions. Treballadora incansable, troba hores per a tot. També és una dona que no li vindria gran ser cap de llista de qualsevol candidatura. Això sí, amb un grup d’homes i dones que defensin la justícia social i el benestar de les persones.

En Josep M. Sagristà, el número quatre, ja va ser cap de llista en dos comicis electorals, encapçalant una llista d’una altra opció política. S’ha de ser molt estrany per no arribar a acords amb ell i deixar-lo perdre. És una persona molt capacitada, amb una visió d’esquerres i catalanista, però gens extremista, aquests són els que fan més bé la feina. És un home que poques vegades s’altera i el que diu sempre és possible, en benefici de la justícia i les persones.

La Cuca, que va de número cinc, directora de l’escola. A quin lloc ha posat l’escola la Cuca! El mateix podria fer en una administració local o en qualsevol altre lloc que estigués treballant. La seva capacitat i el seu positivisme fan es tregui la feina de sobre amb molta facilitat. Quin gran fitxatge el de la Cuca!

De número sis tenim en Marc, un home molt jove, però amb les idees molt clares. Dubta molt poques vegades i té una visió de la situació molt encertada i una virtut que és d’admirar, ja que qui vulgui barallar-se amb ell que se’n busqui un altre. En Marc és d’aquelles persones que ha de dir molt a l’Ajuntament de Dosrius, si el seu temps li ho permet. Per què no pot ser el futur alcalde del municipi de Dosrius?

La Iona fa les coses molt fàcils, amb molta “conya” i pocs embolics. Sempre té temps per fer la feina i la veritat és que la fa. En un grup responsable hi encaixa molt, perquè la responsabilitat, la capacitat i l’humor que porta ella, fa que les reunions siguin molt agradables. La considero també una dona líder.

La Carola, que va de número vuit, és difícil de trobar a la seva edat una persona tan ben preparada. Al costat nostra s’ha fet adulta. De fet, sempre ho ha sigut, però ara puc opinar amb fonament i profunditat. La seva opinió ja té una vàlua important. Alguna vegada ja diem: “La Carola ha dit això”. Penso que hi ha moltes possibilitats que sigui una persona de futur en el nostre municipi.

En el número nou tenim en Víctor Martínez, el cap de les joventuts socialistes al Maresme. Un home molt d’esquerres i que defensa els valors més històrics del socialisme. Molt important en aquesta societat tan diversificada que algú, en un moment determinat, sigui d’una manera o d’una altra, recordi qui són i quins són els nostres idearis.

El número deu és en Pere Joan Castaños. Un home que amb poca soroll fa la feina, sempre predisposat, sense estridències ni nerviosismes. Fidel com ell mateix. Escolta molt, però les seves aportacions tenen contingut en el grup.

De número onze, l’Arlette, quina sort que ha tingut aquest municipi que l’Arlette vingués a viure a Canyamars! És una dona molt implicada en temes col·lectius, principalment en els de justícia social, pensant en les parts més febles de la societat. Predisposada al cent per cent a ajudar a qui sigui. La seva opinió és justa, pels seus principis. A vegades té contundència. L’avala tota la feina que ha fet dins l’associacionisme i la participació en tots els òrgans i consells municipals.

A la part de reserves, tenim tres persones molt importants en el grup, que podem dir que van darrere nostre i que podem comptar sempre amb elles: la Carme, la Maria i el Sr. Poyatos.

En definitiva, la candidatura dels PSC està formada per un grup d’homes i dones que són primeres espases. Si el poble ens dóna la confiança serà històric el que arribarà a fer aquest grup, conjuntament amb les persones que creuen en nosaltres, que treballen al nostre costat i que saben com funciona l’administració.

BENESTAR SOCIAL, UN REPTE CREIXENT

2007-05-24T02:06:00.001-04:00

En aquests quatre últims anys, la política que s’ha fet des de l’Ajuntament de Dosrius, pel que fa al tema de benestar social, ha sigut espectacular, fins i tot, la Diputació de Barcelona ens ha posat com a referent per la gran quantitat i qualitat de serveis que s’arriben a donar des d’aquest Ajuntament,

Tenim un equip humà espectacular, liderat per la Toñy, amb cinc professionals al seu entorn, així com col·laboradors externs. Però, per molt que s’hagi fet, el repte és creixent i cada vegada ho serà més.

Per aquest motiu, el PSC ha crear una candidatura amb persones molt sensibles en aquest tema, fins i tot, el nostre missatge electoral va en aquesta línia: “Treballant per a les persones”. En el nostre programa, l’àrea de Benestar Social té una part molt important, amb propostes molt innovadores, amb l’esperit de poder detectar quines són les necessitats de les persones.

Això únicament i exclusivament es fa mitjançant la política de proximitat, a fi d’aplicar els mitjans necessaris per poder ajudar, sigui quina sigui la carència dels nostres vilatans.

No tingueu cap dubte que una de les revelacions d’aquest mandat, parlant en l’argot futbolístic, ha sigut la Toñy. Ella lidera aquest repte, que serà el futur de les administracions locals: Servir les persones.

EL FUTUR DE LES INFRAESTRUCTURES AL NOSTRE MUNICIPI

2007-05-24T02:05:00.000-04:00

El tema més important en qüestió d’infraestructures podem dir que el tenim a can Canyamars, una unitat d’actuació que des del 2002, l’administració local hi està destinant molts esforços, fins i tot, m’atreveixo a dir que és el lloc del municipi on s’hi adrecen més recursos, tant humans com econòmics. Això cal dir-ho, perquè aquests esforços els paguem entre tots i a vegades qui se’n beneficia directament no n’és conscient. Només una pregunta: Amb tota la feina que s’ha fet, alguna persona de can Canyamars ha pagat un sol euro? Aquest proper mandat ha de ser el de can Canyamars, que s’ha de tirar endavant amb el màxim consens possible.

Una altra infraestructura necessària per al nostre municipi és l’acabament de l’obra de la carretera. Jo crec que fins que no hagin passat dos o tres anys no lluirà del tot, ja que la vegetació que s’hi plantarà no tindrà el seu esplendor fins l’arrelament definitiu, però ja veureu com valdrà la pena.

La Variant de Dosrius, la carretera que anirà des de can Tarau fins al Pla dels Gitanos, ha de ser el nou repte d’ aquest mandat que començarà a partir de les eleccions del 2007. El Conseller Joaquim Nadal ja ha encarregat el projecte executiu, després de les exigències plantejades per l’ACA al projecte que s’havia redactat. Aquesta Variant ha de fer la feina d’absorbir tot el trànsit procedent de Canyamars i can Massuet, que no hagi de fer parada al nucli de Dosrius, tant d’anada com de tornada.

La rotonda del Vitxi és una infraestructura que en dos o tres mesos ja s’utilitzarà. Pel que fa a la rotonda de can Massuet, esperem que durant aquesta tardor s’iniciïn els tràmits per licitar l’obra. En qüestió de pocs mesos o algun any, podrem arribar a tenir set rotondes al nostre municipi, quan a dia d’avui encara no en tenim cap. Tres a la nova carretera, dues a la variant, la del Vitxi i la de can Massuet del Far.

Cal ser persistents i no deixar adormir cap d’aquests projectes.

DEBAT ELECTORAL

2007-05-21T18:18:00.001-04:00

El passat divendres es va celebrar, per primera vegada a la història del nostre municipi, un debat electoral amb els vuits caps de llista a les properes eleccions municipals. L’últim que es va fer d’aquestes característiques va ser a TV de Mataró, l’any 1995 i, casualment, l’únic candidat que va definir el seu pacte va ser el Sr. Antonio Puente del PP, assegurant que mai pactaria amb el Sr. Lluís Homs. Al cap de nou mesos, menjaven al mateix plat. Ho dic perquè una de les forces polítiques va dir que no pactaria ni amb el PSC ni amb CIU.

En primer lloc, cal felicitar l’Associació de Veïns de can Massuet del Far per l’esforç que varen fer organitzant aquest acte. Potser va servir de ben poca cosa, perquè l’objectiu era explicar el programa de cada grup, però amb el poc temps que teníem, va ser impossible plantejar les propostes de cada candidatura.

Malauradament, quan en una campanya electoral es posen en temes personals s’oblida l’esperit d’aquesta campanya electoral, que ha de ser una festa d’il·lusions pel futur que ens espera de propostes de millora. Qui tria la línia de l’atac personal és que no dóna importància a l’interès col·lectiu.

Un altre fet que segons el meu punt de vista va ser ressenyable, va ser la manca de coneixement de quina és la realitat, quines són les possibilitats i quines són les competències de l’administració local, per part d’alguns caps de llista que estaven al debat, però tot això és normal per qui comença en aquest món de la política.

Jo els encoratjo perquè participin als plens, que vagin a l’Ajuntament a preguntar, no hi haurà ningú que els tanqui la porta. Que llegeixin quines són les competències que té cada administració, com funcionen els pressupostos i tota aquesta informació que la comparteixin amb les persones de la candidatura, així s’anirà formant tot un grup de persones, i quan arribin unes eleccions tindran un bagatge i unes propostes reals per al municipi.

ELS COMPANYS I LES COMPANYES DE LA CANDIDATURA

2007-05-17T09:09:00.000-04:00

Sempre que treballes colze a colze amb un grup de persones per a unes eleccions, veus totes les parts positives de la gent que t’acompanya, ja que és un moment de treball i que tothom fa el que pot per ajudar a fer la feina.

Enguany, la candidatura del PSC està formada per un grup d’homes i dones amb una agilitat de feina espectacular. No hi ha hagut cap reunió que durés més d’una hora i mireu que les coses es consensuen i la feina que es fa és la que pertoca.

Per això que acabo d’escriure, heu de pensar que dóna gust treballar amb aquest grup de persones.

Si el poble ens dóna la seva confiança, en quatre anys, “planxarem” el municipi!

LES ELECCIONS FRANCESES

2007-05-16T19:20:00.001-04:00

Fa uns dies van tenir lloc les eleccions presidencials a França. A mi personalment m’hagués agradat més que hagués guanyat la Ségolène Royal, però els francesos van triar en Nicolàs Sarkosi.

Una de les sorpreses agradables que vàrem tenir en aquestes eleccions, va ser l’elevada participació, un 84,7%, això és una gran notícia, atès que la participació en democràcia és bàsica, ara que la podem exercir, ja que moltes persones han mort per defensar aquest sistema. La indiferència de molts ciutadans davant d’uns comicis electorals, quan decideixes qui vols que gestioni els teus recursos, no és bona per a aquest sistema, que és el millor que hi ha.

Ara s’acosten les eleccions municipals i m’agradaria que hi hagués una gran participació.

El que sí sé segur és que totes les persones que tenen interessos privats per defensar, aniran a votar amb l’esperit d’intentar sortir-ne beneficiats, però les persones normals, que són la gran majoria, malauradament, alguns es quedaran a casa pensant que el seu vot no té importància dins de tot aquest sistema.

Doncs tot al contrari. M’agradaria fer una crida perquè la gent hi participés, ja que ens hi juguem molt i no hem de permetre que persones que defensen interessos privats entrin a decidir en una administració pública.

QUÈ "GUAPO" QUE ESTÀ EL POU DEL GLAÇ!

2007-05-16T19:19:00.000-04:00

Periòdicament m’arribo fins al Pou de Glaç de Canyamars, que no fa massa temps que l’Ajuntament de Dosrius va adquirir. La veritat és que el diumenge passat, quan vaig estar allà, encara em va impressionar més la seva estructura i la seva bellesa. L’entorn net, tot el que és la construcció amb pedra vista, ja que s’ha tret tota l’herbassa que l’envoltava. No feia massa dies que havia plogut i estava tot verd. En definitiva, una meravella.

Vull plasmar-ho al meu diari, perquè vaig sentir, un cop més, una gran satisfacció pel fet que l’Ajuntament hagués adquirit aquest monument tan emblemàtic i amb tanta història.

Estic convençut que en farem un gran ús i que serà el nostre orgull.

LA MÀQUINA DE "SOLS CIMENT" JA TREBALLA A LA CARRETERA

2007-05-15T05:31:00.002-04:00

Per fi ja la tenim aquí! La màquina de “sols ciment” ja està treballant a la carretera. Ha arribat de l’Espanya profunda, un tros de màquina estava a Palència i l’altre a Valladolid.
Es tracta d’una eina molt moderna, que és l’últim crit, tant a nivell mediambiental com per la qualitat de feina que fa, de cara al futur de la nostra carretera.He volgut ser persistent parlant d’aquesta màquina perquè, com ja he dit, no fa massa anys que s’utilitza aquesta tècnica per preparar les carreteres.
He parlat amb el conductor, que viu a Ciudad Real, ja que a Espanya n’hi ha molt poques. M’ha explicat que es tracta d’una màquina que consumeix 600 litres de gasoil, en 8 hores. Cada dues hores de treball necessita unes 30 tones de ciment i molts mils litres d’aigua.Aquesta màquina arrenca el terra, se’l posa a la “panxa” i allà hi barreja entre un 3% i un 4% de la quantitat de terra que ha arrancat, ciment i aigua i ho torna a posar a terra, totalment compactat. Abans que hi puguin passar els vehicles, cal esperar unes hores perquè quedi sec.
Fins al cap d’uns dies no s’hi pot posar l’asfalt a sobre. Això sí, té una capacitat per fer 600 metres lineals al dia, que en metres quadrats de paviment tractat representa entre 5.000 - 6.000 m2. En principi, entre 5 – 6 dies farà tota la carretera que està en construcció.Moment històric en el nostre municipi!

L'INCIVISME AL NOSTRE MUNICIPI

2007-05-15T05:31:00.001-04:00

Hi ha gent que no accepta que hi hagi persones que pensin diferent o, fins i tot, que actuïn diferent.
Ho dic, perquè la nit que es van penjar els cartells del PSC per a les properes eleccions municipals, en van desaparèixer nou i se’n van trencar alguns.
Els companys i companyes que van fer la feina es van indignar molt, dien, però quina raça de gent tenim!Jo els vaig dir que era una minoria molt petita, però la veritat és que fan mal.Estem en un procés que és una festa, la festa de la democràcia i, malgrat que estiguem a molta distància d’algunes persones, l’educació i el respecte ha de ser total.
També els he explicat que hi ha individus que quan van a tirar les escombraries al contenidor, les deixen fora del mateix, perquè es vegi desordenat i brut .Sempre he tingut la confiança que cada vegada són menys les persones que tenen aquestes actituds.

CAMPANYA "JOTAMBÉ MENJO FRUITA"

2007-05-15T05:30:00.001-04:00

El passat diumenge al matí es va presentar una campanya, a l’escola del Pi del municipi de Dosrius, per potenciar el consum de fruita entre el món escolar.
Aquesta campanya ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona i la Federació d’Entitats Catalanes contra el càncer.És una activitat més de les que es fan al nostre municipi, però per a mi va tenir unes reflexions que van anar més enllà de les d’una campanya normal.
Cada vegada tinc més clar que l’alimentació és bàsica per a l’equilibri i la qualitat de vida d’una persona.Ja comencem a tenir una edat i te n’adones que és important tenir un hàbits alimentaris saludables i equilibrats, sobretot tenint en compte que estem en un país que tenim la possibilitat de menjar bé.
Vaig estar a l’escola i vaig veure com es pelaven taronges d’aquelles grosses que et feien venir salivera, els nens menjaven plàtans, peres, pomes, ... i la veritat és que vaig pensar que es tractava d’una campanya molt encertada.
Vivim en una societat que cada vegada és més frenètica i que les conseqüències de malalties i malestar vénen pel menjar fàcil, còmode, ... Per això seria bo que a l’hora d’alimentar-nos disposéssim de la nostra estona, amb tranquil·litat i sent conscients que la qualitat que li donis al cos, te la retornarà amb escreix.
En els moments de molta intensitat, un consell, saber menjar i saber dormir, però sobretot menjar productes naturals. Això va, principalment, per a la gent que es dedica a la política, ja que ara estem en una època molt frenètica.

MÉS MENTIDES SOBRE CAN CANYAMARS

2007-05-15T05:29:00.001-04:00

M’han arribat comentaris de la reunió de veïns i veïnes que es va fer al pavelló de Canyamars, el passat dissabte dia 5 de maig, i pel que he anat deduint no va ser una reunió de consens, però el que sí que m’han explicat és que per part d’una persona de la junta, que diu que té molta experiència d’obres i urbanitzacions, es va tenir la cara d’explicar que el projecte d’urbanització contemplava que el m2 d’asfalt costava 47 euros.
Això sí que és enganyar la gent i intoxicar els veïns de can Canyamars, ja que estic convençut que ell sap que això no és veritat, atenent que el projecte d’urbanització especifica molt clarament que aquests 47 euros no són per m2, sinó per tona d’asfalt. Ho diu clarament perquè al costat del paràgraf hi ha una T, però aquest senyor que té tanta experiència en obra pública no ho ha sabut veure.
Cal dir que amb una tona d’asfalt, que calculen a 47 euros, s’asfalten 8 metres quadrats, segons els tècnics. És molt diferent que un metre quadrat costi 5,87 euros, a què s’expliqui que en costa 47.

LES MENTIDES DE CAN CANYAMARS

2007-05-05T22:25:00.002-04:00

S’acosten eleccions i ja han començat a sorgir col·lectius amb la voluntat de desestabilitzar l’administració pública, sense cap esperit de construcció, tot al contrari, el que volen és intoxicar la població a base de mentides i més mentides.
Hem pogut veure escrits dient que no volen pagar 25.000 euros per parcel·la. Jo no sé d’on ha sortit tot això, però no és veritat que les quantitats que s’hagin de pagar per parcel·la siguin les que diuen els intoxicadors, ja que el projecte de reparcel·lació, que és el que marca les quantitats a pagar, i que ja està a la seva recta final, en cap moment assenyalarà aquests preus. Tot dependrà de la edificabilitat de les parcel·les, però que tothom tingui clar, i el que dic és una percepció meva, que un cop s’acabi l’obra d’urbanització de can Canyamars, les mitjanes per parcel·la se’n poden anar pels voltants dels 15 als 18 mil euros.Però, per què aquest moviment en aquestes dates?Jo ho tinc molt clar, darrera hi ha el promotor de can Canyamars. Segons em consta, una de les persones més visibles d’aquest moviment intoxicador és o ha sigut un soci molt proper als interessos del promotor de la urbanització.Això, per què? Doncs molt senzill, el promotor de la urbanització de can Canyamars encara té del 20 al 25 per cent de propietat a la urbanització i, evidentment, hauria de pagar aquest percentatge de l’obra d’urbanització i estem parlant de molts cents mils euros.Ara tothom s’atreveix a dir la seva. Fins i tot Iniciativa diu que amb diner públic pagarà el 50% de les obres d’urbanització d’un sector privat. Dic privat, perquè encara no està recepcionat per l’Ajuntament.
Què diran els veïns de can Massuet del Far que durant molts anys van haver de pagar la PTA./pam per poder acabar les obres, perquè l’Ajuntament recepcionés la urbanització, o qualsevol promotor particular que vulgui recepcionar una Unitat d’Actuació com la de can Canyamars.La polèmica està servida, però que tothom tingui molt clar que hi ha un únic camí i aquest és el que ha marcat l’Ajuntament de Dosrius.
Amb petites variants cap a un costat o cap a l’altre, se’n pot fer de més o de menys, però anem en compte a l’hora de defensar interessos particulars o polítics, amb fins electorals.

LA GERMANDAT DE CANYAMARS

2007-05-05T22:25:00.001-04:00

En aquestes últimes festes hem celebrat unes diades molt especials per al municipi de Dosrius. El diumenge es va celebrar la Germandat de Canyamars i el poble de Dosrius va anar a fer la trobada per celebrar l’aplec del Corredor. El dilluns 30 va haver-hi la plantada del maig i el primer de maig es va celebrar el vot de poble de Canyamars a la Mare de Déu del Corredor.Deixeu-me que us parli una mica de la Germandat de Canyamars, que enguany es va commemorar el seu 128è aniversari.La Germandat de Canyamars és una entitat que tinc la intuïció que pot arribar a tenir la mateixa importància que va tenir a finals del segle XIX i a ser un referent com ho va ser aleshores. Ara està en un estat de manteniment, fins i tot, comença a tenir algun ressorgiment, organitzant actuacions per a la comunitat, com xerrades i conferències.Estic convençut que l’administració no podrà cobrir el ritme que porta aquesta societat de necessitats de serveis socials que tenim en el territori.
Per aquest motiu, s’hauran de signar convenis amb col·lectius, perquè aquesta política de proximitat que defensem la puguem delegar a aquestes entitats o associacions arrelades als pobles.Dic això, perquè cal explicar quin van ser l’objectiu de la Germandat de Canyamars, fa 128 anys. En aquell temps no existia la seguretat social o si hi era no arribava a tots els racons del país, per això, el veïnatge s’organitzava perquè les necessitats bàsiques de les persones poguessin quedar cobertes.Les associacions eren legalment reconegudes, amb els seus estatuts, amb el seu president i amb la seva junta directiva. Els associats eren els caps de les unitats familiars, pagant la seva quota que, per altra banda, en casos extrems tenien garantida mitjançant la corresponent recompensa. Per exemple, en el supòsit que en una família es posessin malalts i no poguessin munyir les vaques, hi havia un escamot dins la mateixa germandat, del qual periòdicament es devia canviar la seva composició, que es desplaçava a les cases a fer les feines que de manera natural i per força major no es podien realitzar. També cobria les necessitats més elementals de les persones pobres de solemnitat, que estiguessin afiliades a aquesta associació.En definitiva, Canyamars, molts anys enrere, ja estava avançada en el temps!

LA MÀQUINA DE "SOLS CIMENT" S'ENDERRERIRÀ UNA SETMANA

2007-05-05T22:24:00.001-04:00

Degut a les pluges que han caigut aquests darrers dies no podrem veure la màquina de “sols ciment”, que és la que ha de fer una plataforma de formigó en tot el traçat de la carretera, fins a començaments de la propera setmana, així que circular pel nou traçat d’una manera normal, s’endarrerirà una setmana.

ENS QUEDEN POQUES SETMANES PER VEURE LA CARRETERA ASFALTADA

2007-05-05T22:23:00.000-04:00

Ara sí que ja estem a la recta final de la construcció de la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.El dimecres dia 2, ve l’esperada màquina de sols ciment, que en principi havia de venir a finals de març o primers d’abril. Aquesta màquina, de la qual n’hi ha molt poques unitats en tota Catalunya, ha de fer un paviment de formigó a tot el traçat de la carretera, per després posar-hi l’asfalt a sobre. Es calcula que en sis o set dies haurà fet la feina dels pocs més de tres quilòmetres, posant formigó a tot el traçat.Segons l’empresa, el dia 9 de maig començaran les màquines a asfaltar. Hi han d’anar tres capes d’asfalt. En principi se’n faran dues.
Després es construiran les cunetes que han de portar les aigües cap els embornals generals. Un cop estiguin aquestes cunetes construïdes es posarà la capa de rodadura per igualar tot el traçat. Es calcula que pels voltants del 20 de maig estaran les dues capes d’asfalt. La tercera ja es farà durant el mes de juny.Malgrat les molèsties que ha ocasionat la construcció de la carretera, estic molt satisfet perquè no s’ha produït cap accident greu.Que tothom tingui molt clar que un cop enjardinat tot el que està previst i quan tot el nou arbrat sigui vigorós, el trajecte d’aquesta nova carretera serà com un jardí i tots en quedarem meravellats.

LLISTES ELECTORALS

2007-05-05T22:21:00.000-04:00

JA HAN SORTIT LES LLISTES DE LES CANDIDATURES A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27.05.2007
El passat dimecres 25 va ser el dia “D” per veure qui es presentava a les eleccions municipals.Per fi tenim els noms que composen les vuit candidatures. Per això m’agradaria fer un reconeixement molt especial a totes les persones que han treballat per tirar-les endavant.No és fàcil buscar persones per formar part d’una llista. A uns els ha costat més que als altres, però la proposta està a sobre la taula.Voldria analitzar aquestes candidatures, una per una.
La de Progrés Municipal - Entesa pel Progrés Municipal (PM) és una llista del tot d’Iniciativa, encapçalada per l’Edgar Ollés, una persona que ja porta quatre anys a l’Ajuntament. Jo diria que a part de les persones que repeteixen a la candidatura del PSC, aquesta llista és la que té més experiència i la que sap més com funciona, mínimament, l’Ajuntament, tot i que no ha estat mai a l’equip de govern, que és molt diferent que estar a l’oposició. Veig que és una llista equilibrada, amb en Jesús Zapatero de número dos. Aquesta candidatura representa bastant els tres nuclis de població del municipi de Dosrius. A vegades, aquesta candidatura diu que té molta experiència per haver governat algun Ajuntament i això ho diuen perquè a la llista hi ha l’Antoni Segarra, que fins l’any 1995 havia sigut regidor a l’Ajuntament de Mataró. Però aquesta experiència no la veig massa positiva a la pràctica, atès que en 12 anys les administracions han canviat molt.

La següent llista és la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formada pel matrimoni Llovet - Gaton de Canyamars . Una llista que ha complert el mínim de candidats o candidates, que són 11. Aquesta llista també està formada per un altre matrimoni de Canyamars i tres persones més del nostre municipi, però els quatre restants, fins als 11, no estan inclosos al cens per poder votar, segons una revisió, molt per sobre, que he fet. La CUP és una candidatura que podríem dir que està a l’esquerra d’Esquerra Republicana de Catalunya i és la primera vegada que es presenta al municipi de Dosrius.

La següent llista és la del Partit Popular (PP) encapçalada pel Sr. Salvador Corbalan, que repeteix, que per molt pocs vots no va sortir elegit càrrec electe en els darrers comicis electorals. L’estrella d’aquesta llista és la número dos, M. Dolors Pérez Homs, familiar dels Homs de Canyamars. Una dona que sent els colors del PP des de les seves arrels. Segons he pogut comprovar no està inscrita al cens, però sí que és el motor del Partit Popular. D’aquesta candidatura cal destacar que els catorze membres són de can Massuet del Far, menys dos que són de Canyamars, fent una revisió molt lleugera del cens, ja que hi pot haver alguna errada en les meves apreciacions. Veurem quin resultat traurà el partir Popular, però el que sí està clar és que aposten el 100% per can Massuet del Far.

Una altra candidatura nova és el partit polític creat per anar a aquestes eleccions municipals que es diu Som del poble, encapçalada pel Sr. Cristóbal Garcia Creus, un home vinculat al món de la immobiliària i, segons diu, la candidatura la formen persones amb ideologies molt diverses: gent del Partit Popular fins a Esquerra Republicana, passant per persones del PSC i Convergents. En principi, es veu una candidatura equilibrada, amb gent dels tres nuclis de població, però també la formen dues persones que no estan inscrites al cens municipal. Veurem quin resultat traurà i si tindrà joc per decidir dins de l’Ajuntament.

Un altre partit nou és el partit Humanista, una candidatura encapçalada pel Sr. José Bonura. En principi dóna la sensació que és un partit d’esquerres i bastant ecologista. Caldrà veure les polítiques que defensaran. Dels onze candidats que van a la llista no n’he sabut veure cap del nucli de Dosrius i tres d’aquestes persones no les he trobat al cens electoral. Aquesta candidatura, igual que la de Som del poble i la CUP, no em consten que tinguin cap experiència municipal i és la primera vegada que es presenten en el nostre municipi.

Una altra candidatura és la d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En principi la gent d’Esquerra Republicana no tenien previst presentar-se al municipi de Dosrius, però han trobat quatre persones a can Massuet del Far, algunes d’elles militants. La resta, fins al número onze, no les he sabut veure al cens municipal. Dues d’aquestes persones, el tres i el quatre, són parella que conviuen al mateix habitatge. Serà una prova per veure si l’electorat d’Esquerra Republicana és fidel a les sigles o, per altra banda, voten més per la coneixença o la confiança que generen els candidats.

Queden dues llistes, la de Convergència i la del PSC, que en principi són les llistes que tenen més suport des de fa algunes eleccions. Si féssim una estadística, des de l’any 1979 que varen començar les eleccions municipals democràtiques, el 99% dels mesos ha sigut alcalde una persona de Convergència o una dels PSC. Conseqüentment, i amb respecte envers la resta de candidatures, segurament el futur alcalde serà el cap de llista del PSC o el de Convergència i Unió.Pel que fa a la llista de Convergència, encapçalada pel Sr. Lluís Homs, i de número dos el Sr. Pere Rovira, és una llista molt nova, a excepció del Sr. Lluís Homs que va estar més de vint anys a l’Ajuntament, però ha canviat moltísim la gestió i la magnitud de feina que hi ha a l’administració local. També el Sr. Pere Rovira havia sigut càrrec electe en un altre mandat. La resta de persones són noves, a excepció dels dos últims suplents, el Sr. Bosch i el Sr. Ollés. Cal ressaltar d’aquesta llista que tant el número u, Sr. Homs, com el número cinc, Sr. Melendreras, tenen molts interessos urbanístics. Del Sr. Lluís Homs ho sabem perquè té terrenys per desenvolupar a la Quintana i el Sr. Melendreras té molts d’interessos immobiliaris al municipi de Dosrius.

Pel que fa a la llista del PSC, és la que veig més equilibrada de totes, amb homes i dones, amb joventut, experiència, capacitat i preparació. Espero que el municipi de Dosrius li doni la confiança perquè durant quatre anys més pugui tenir la tranquil·litat i la capacitat de treball que ha tingut durant el mandat 2003-2007.El que sí voldria fer és encoratjar tothom perquè sigui quin sigui el resultat, es continuï treballant per ser un bon referent i un grup preparat per dirigir un Ajuntament.L’Ajuntament de Dosrius ja s’ha fet gran i seria una equivocació governar sense haver fet l’aprenentatge d’estar a l’oposició, seguir els temes, trepitjar el territori, conèixer la seva gent, vital en un municipi com Dosrius.Que el poble decideixi el més convenient!

CARRIL "BICI" PER LA NOVA CARRETERA

2007-05-05T22:19:00.000-04:00

Aquests darrers dies s’ha vist molta demanda perquè es construeixi un carril per a bicicletes, paral·lel a la construcció de la nova carretera. Estic convençut que a tothom li agrada aquesta proposta, jo sóc el primer de defensar-la, però deixeu que us plantegi una sèrie de consideracions.Al moment que ens anaven ensenyant els primers dibuixos per construir la nova carretera, a cada reunió trèiem el mateix tema, demanant que aprofitant les obres de la carretera s’havia de fer un carril per a les bicicletes. Els redactors del projecte sempre en van ser contraris a aquest carril, argumentant que cap al final entendríem el motiu de la negativa.Quan ja estava el projecte pràcticament tancat, vàrem tornar a insistir a tots els nivells, per darrera vegada. Vàrem tibar tant la corda que hi va haver un moment en què es varen quadrar dient-nos que si l’Ajuntament continuava en aquesta línia, desestimarien el projecte de la carretera .Imagineu-vos fins a quin punt vam tibar la corda, que hi va haver el perill que l’obra de la carretera quedés ajornada. Van ser uns moments en què es vivia una situació molt complicada, ja que al parlar de les millores de la carretera va haver-hi l’ensorrament del túnel del Carmel i tots els extres que en situacions normals podíem haver esgarrapat, varen haver d’anar destinats a resoldre el tema del Carmel, ja que es parla que va representar un cost econòmic de 100 milions d’euros, als quals va haver de fer front el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.Com a màxim, nosaltres vàrem aconseguir que es fes un camí per a vianants, apartat de la carretera, entre l’estacionament de can Tarau i el Camí del Cementiri.Veient la magnitud de l’obra de la carretera, et fixes que per guanyar un metre i mig o dos s’han de fer uns desmunts o uns murs immensos. Això només per aconseguir una amplada de 10 metres de carretera. En el supòsit que haguessin hagut d’ampliar 2 metres i mig més per fer un carril per a bicicletes, en dues direccions, imagineu-vos on havien d’anar a parar en alguns moments i el cost que això hagués representat. Parlem d’algun milió d’euros més, com a mínim.Per al que sí cal treballar és perquè al costat de la riera es dissenyi un camí, que tant el puguin utilitzar les bicicletes com la gent per caminar. Això podem articular-ho amb el conveni que es vam signar Dosrius, Mataró, Argentona, entre altres municipis, per fer actuacions conjuntes a la riera d’Argentona.Tot i això, l’actual carretera tindrà un metre i mig de vorera d’emergència per banda, lloc per on podran circular les bicicletes, amb més seguretat que ara.